Coneix TORELLÓ!

Situació

89969677_3035891649778934_3754486409570462644_n

El municipi de Torelló està situat al cor de la Vall del Ges, un territori del qual formen part també Sant Pere de Torelló i Sant Vicenç de Torelló. El terme municipal, al sector septentrional de la Plana de Vic, limita al nord amb Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló, a l’est amb Santa Maria de Corcó, al sud amb Manlleu i a l’oest amb les Masies de Voltregà i Orís. 

Orogràficament, del relleu de Torelló només cal destacar el puig de la Guàrdia o de les Tres Creus, al costat de Rocaprevera. Pel que fa a les comunicacions viàries, Torelló es connecta per carretera amb els municipis veïns de Manlleu, Sant Pere i Sant Vicenç de Torelló; alhora també és a tocar de dues grans infraestructures viàries: la carretera C-17 de Barcelona a Ripoll i la C-37, o Eix Vic-Olot, que uneix Osona amb la Garrotxa a través del túnel de Bracons. Finalment, Torelló disposa d’una estació de tren de la línia de Barcelona a Puigcerdà.

La població

79332849_182687289519672_8658601272306585219_n

El terme on avui s’assenta el municipi de Torelló era poblat ja a l’època neolítica, com posen de manifest les tombes de les Serrasses.

Demogràficament, està documentat que, l’any 1626, 127 famílies vivien a la vila de Torelló. Unes incipients indústries de paraires i teixidors van donar un impuls a la vila, a partir del segle XVI. 

El creixement es va disparar amb la puixança del tèxtil, especialment al llarg del procés industrialitzador del segle XIX, quan Torelló es va convertir en un important centre d’activitat econòmica. El 1950, Torelló ja tenia més de 5.000 habitants, xifra que es va duplicar tot just un quart de segle després. El creixement de la població de Torelló ha continuat constant al llarg de les últimes dècades, fins arribar als prop de 14.000 habitants actuals.

La història

La vila de Torelló degué la seva antiga importància a la capitalitat del terme del castell de Torelló, el qual pertanyia inicialment a la casa comtal i reial. Aquesta l’infeudà als Besora (segle XI), als Montcada (1086-1309), als Vilademany (1324) i als Milany (1347), i finalment fou adquirit l’any 1351, amb el beneplàcit reial, pels Cabrera, els quals el posseïren, amb alguns segrestaments per part del rei, fins a la fi de les senyories jurisdiccionals. Els senyors de Torelló s’anomenaven des del segle XVI marquesos d’Aitona i més tard, ducs de Medinaceli, però tots eren successors dels antics Cabrera. La vila de Torelló fou des de sempre el nucli central de la jurisdicció del castell de Torelló. Hi radicava la cúria del batlle, el mercat i la plaça per a les assemblees generals dels súbdits del terme. Aquesta preeminència ha estat la causa que l’antiga població de Sant Feliu de Torelló rebés el nom simple de Torelló, mentre que les altres dues entitats de la vall el tenen a manera de determinatiu. Aquest nom deriva del castell que va reunir tots tres termes i que alça encara una part de la seva torre mestra en un aspriu turó del municipi de Sant Vicenç de Torelló. Antigament, la població de Sant Feliu de Torelló, l’actual Torelló, duia el nom de Sant Feliu de Cervià, a causa de la vila rural de Cervià —anomenada en algun document castell de Cervià—, que recorda encara el mas Cervià, situat al vessant SW de l’antic puig de la Guàrdia o puig de les Tres Creus, veí de Rocaprevera. Aquesta denominació va subsistir fins a la fi del segle XI, i d’aleshores endavant s’anomenà Sant Feliu de Torelló.
La documentació permet conèixer l’antiguitat de viles o nuclis rurals: Espadamala (917), Cervià (923), Saderra (949) i, molt més tardans, cap al segle XII, Puigdassalit, Terrades o Puigbacó.

L'agricultura, la ramaderia i la indústria

La vila de Torelló degué la seva antiga importància a la capitalitat del terme del castell de Torelló, el qual pertanyia inicialment a la casa comtal i reial. Aquesta l’infeudà als Besora (segle XI), als Montcada (1086-1309), als Vilademany (1324) i als Milany (1347), i finalment fou adquirit l’any 1351, amb el beneplàcit reial, pels Cabrera, els quals el posseïren, amb alguns segrestaments per part del rei, fins a la fi de les senyories jurisdiccionals. Els senyors de Torelló s’anomenaven des del segle XVI marquesos d’Aitona i més tard, ducs de Medinaceli, però tots eren successors dels antics Cabrera. La vila de Torelló fou des de sempre el nucli central de la jurisdicció del castell de Torelló. Hi radicava la cúria del batlle, el mercat i la plaça per a les assemblees generals dels súbdits del terme. Aquesta preeminència ha estat la causa que l’antiga població de Sant Feliu de Torelló rebés el nom simple de Torelló, mentre que les altres dues entitats de la vall el tenen a manera de determinatiu. Aquest nom deriva del castell que va reunir tots tres termes i que alça encara una part de la seva torre mestra en un aspriu turó del municipi de Sant Vicenç de Torelló. Antigament, la població de Sant Feliu de Torelló, l’actual Torelló, duia el nom de Sant Feliu de Cervià, a causa de la vila rural de Cervià —anomenada en algun document castell de Cervià—, que recorda encara el mas Cervià, situat al vessant SW de l’antic puig de la Guàrdia o puig de les Tres Creus, veí de Rocaprevera. Aquesta denominació va subsistir fins a la fi del segle XI, i d’aleshores endavant s’anomenà Sant Feliu de Torelló.
La documentació permet conèixer l’antiguitat de viles o nuclis rurals: Espadamala (917), Cervià (923), Saderra (949) i, molt més tardans, cap al segle XII, Puigdassalit, Terrades o Puigbacó.

El comerç, els serveis i el turisme

82127257_548027416055469_7281583842202979530_n

La vida comercial de Torelló ve marcada pel mercat setmanal i pel comerç. El mercat setmanal data del 1270; es fa el dimecres en l’espai situat vora el recinte del mercat municipal. Pel que fa als serveis, l’ensenyament és cobert fins al batxillerat, i l’assistència mèdica és coberta per un centre d’assistència primària. El turisme ha tingut cert desenvolupament sobretot a partir de la dècada del 1990, amb algunes iniciatives que promouen el coneixement del patrimoni natural, històric i industrial de la vall del Riu Ges i del Ter. La vila disposa de diversos establiments d’allotjament.

Morfologia urbana

La vila de Torelló, a la confluència del riu Ges amb el Ter, es va formar al voltant de l’església de Sant Feliu, en l’àmbit de la sagrera, nom encara viu en el passatge de la Sagrera, que és un dels accessos de la Plaça Nova. La primitiva plaça del terme es trobava al S de l’antiga sagrera, i té encara una part porticada. Enmig del nucli antic de la vila hi ha l’antiga plaça de la rectoria i un conjunt de carrerons que es trobaven emmurallats i tenien quatre portals d’accés. Aquest nucli primitiu s’ultrapassà ja avançat el segle XVII. Fora d’aquest nucli es van organitzar el Carrer Nou (1404), al llarg de l’antic camí ral de Vic, el carrer d’en Carrera, actualment de Rocaprevera (1565), el carrer dels Arcs, el carrer de Capsavila i el carrer de Sant Feliu, ja al segle XVII, com també els carrers de Sant Antoni, de Sant Miquel i de Sant Bartomeu, tot al llarg del segle següent. L’etapa industrial que s’inicià a mitjan segle XIX comportà l’Eixample de Torelló, a continuació d’aquests antics carrers, i sobretot la construcció del nucli de l’altra banda del Riu Ges. L’aiguat del 1940, que destruí una bona part del carrer de Sant Antoni i del sector situat prop de la desembocadura del riu, portà a la construcció del barri dit de les Cases Barates, a l’extrem SE de la vila, i la moderna i ràpida expansió de les dècades de 1960 i 1970 foren la causa de la formació d’un nucli important a la part NW del terme, sota l’estació del ferrocarril, a les Serrasses, on es creà una nova entitat parroquial, dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. La vila de Torelló conserva, en el nucli antic, velles cases de portals adovellats o amb llindes esculpides que recorden els llinatges tradicionals dels Codolosa, Parrella, Pujols, Vinyes o Calveria, com també carrerons tortuosos o passatges coberts que evoquen la primitiva formació agrupada de la població entorn de l’església de Sant Feliu i la seva sagrera. Cal esmentar que Can Parrella ha estat rehabilitat; a l’edifici hi ha alguns serveis de l’ajuntament i els jardins han esdevingut públics. Al mateix carrer (de Ges Avall) hi ha també l’Espona, casa senyorial on es troben altres dependències municipals. L’església de Sant Feliu de Torelló, que ja existia el 881, fou reedificada en més d’una ocasió i el 1672 prengué la forma actual, precedida de dues torretes a cada banda de la façana i amb un esvelt campanar. El 1688 en fou beneïda la nau central, però la façana i el campanar es construïren entre el 1704 i el 1713, si bé posteriorment encara s’hi edificà, sobretot a la façana. El 1936 fou destruït l’antic retaule barroc de Pau Costa, obrat entre el 1706 i el 1710, i altres retaules i imatges. Una posterior restauració mostra la traça de l’arquitecte Josep M. Pericas. En un altar lateral es venera el cos del màrtir sant Fortià, un dels sants innocents que hauria estat sacrificat per Herodes i transportat a Torelló el 1298, segons una tradició local. És un sant de devoció molt arrelada en el Torelló històric i molt viu en l’onomàstica antiga i actual.

La cultura i el folklore

84658252_2269717249999344_6369689108249106574_n

Torelló té una tradició associativa important reflectida en un nombre considerable d’entitats i agrupacions culturals, folklòriques, esportives, etc. D’entre els equipaments culturals de la vila cal destacar el tradicional Teatre Cirvianum (1925), que ha estat rehabilitat i manté només la façana original. Hi ha a més el Museu de l’ADET (Associació d’Estudis Torellonencs, fundada vers l’any 1945 i pertanyent a la parròquia de Sant Feliu); és instal·lat a les golfes de la parròquia i fou inaugurat el 1948. Entre d’altres, acull objectes arqueològics, històrics i artístics, fruit d’aportacions locals, a més d’eines artesanes utilitzades en els oficis de la vila, minerals, monedes i plànols de les comunicacions antigues. Per altra banda, el Museu de la Torneria de la Vall del Ges donarà a conèixer el procés industrialitzador a partir del sector de la torneria de fusta i banya. Aquest museu estarà ubicat a l’antiga torneria de Can Vidal. Torelló, diposa també de servei de biblioteca i de l’Arxiu Municipal de Torelló, que guarda interessants documents referents al municipi des del segle XVIII. A Torelló s’organitzen diverses activitats culturals al llarg de l’any. El Mercat del Trasto, que té lloc el segon diumenge de maig, és un mercat d’objectes usats que aplega tota mena d’objectes i mobiliari de procedència particular. El darrer cap de setmana de juny es fa el Festus, Festival Jove d’Arts al Carrer. Des del 1983 i a iniciativa del Centre Excursionista Torelló, al novembre es pot assistir al Festival Internacional de Cinema de Muntanya, el primer d’aquest gènere en tot l’estat espanyol on es projecten pel·lícules sobre temes relacionats amb la muntanya. Pel que fa al folklore, la vila de Torelló celebra un gran nombre de festes entre les que destaca la Festa Major, que té lloc l’1 d’agost, en honor a Sant Feliu. El tercer cap de setmana de setembre, de dissabte a dilluns, es fa l’Aplec al santuari de Rocaprevera, que es considera la segona festa local. Per la seva popularitat, hom destaca el Carnaval de Terra Endins, que des del 1979 atreu un important nombre de participants i curiosos que gaudeixen de les desfilades de carrosses, els balls tradicionals i les comparses.

Altres indrets del terme

AGP1408a_1091-PanoWEB

El santuari de Rocaprevera és el segon temple tradicional de Torelló. Es troba al SW de la vila, a la riba dreta del Ter, enfilat vers el puig de la Guàrdia o de les Tres Creus. Un passeig llarg, ple d’arbres i amb dues fonts ben arranjades, la dels Ocellets i la de Rocaprevera, l’enllaça amb la població. El santuari és esmentat des del 1402, per bé que segons la llegenda fou fundat el 1280 pel prevere Marc Roca. L’edifici actual fou construït a partir del 1924, d’acord amb el projecte de Josep M. Pericas. La devoció dels torellonencs per la Mare de Déu l’ha adornat i enriquit constantment després del 1936, que fou profanat el santuari i es perdé l’antiga imatge. Com ja s’ha comentat, s’hi fa un popular aplec el tercer cap de setmana de setembre. La colònia de la Coromina és situada a l’interior d’un dels meandres del Ter, a l’extrem occidental del terme. Iniciada el 1883, hi ha una església dedicada al Sagrat Cor construïda el 1903. Existeixen altres capelles o temples al terme, com ara el temple de Sant Roc, destruït el 1936 i reemplaçat després per un pedró, la capella del mas de Can Codinac o la moderna de Montserrat. Els masos tradicionals del municipi, alguns dels quals havien estat cases fortes, com Puigdassalit, Puigbacó o Cervià, són els d’Espadamala, la Goula, la Riera, el Reig, Saniars —antiga vila històrica citada en l’acta de consagració de Manlleu del 906—, Martorell, Calverons, Malianta, les Vinyes, l’Espona, la Riba i Puig-robí. Gairebé sempre són grans casals, ampliats amb edificacions secundàries, alguns remarcables per la seva situació, com el de Puigdassalit o el de les Vinyes, aquest darrer lligat a l’antiga batllia del terme. Entre els edificis més moderns cal destacar la torre o casa Pericas, entre el puig de la Guàrdia o de les Tres Creus i la Coromina, construïda cap al 1924. Aquest edifici era la residència de l’arquitecte Josep M. Pericas, i sintetitza els corrents noucentista, neoromànic i modernista, agermanats per aquest arquitecte.

La nostra història

Torelló al llarg de la història

El municipi de Torelló s’originà en temps del repoblament del comte Guifré al segle IX. El castell i el seu terme dominava tota la part baixa de la Vall del Ges. Els termes actuals de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló foren un únic municipi fins al primer terç del segle XVII.

Hi ha constància, però, de la presència humana en època iberoromana i alguns vestigis del Neolític. Els jaciments arqueològics corroboren la presència humana tot i que no hi ha constància d’un nucli poblacional estable fins al segle IX.

El nucli antic de Torelló es configurà al voltant de l’església de Sant Feliu i de la plaça del Mercadal (plaça Vella). La seva Sagrera agrupava diverses cases i carrers que conformaven una mena de muralla amb quatre portals d’accés i els respectius ravals. El portal de la Carrera, camí de Vic; el portal de Capsavila, camí de Manlleu i de Sant Pere; el portal de les Palanques, camí de Sant Quirze; i el portal del carrer de Ges, camí d’Orís. El terme, en època medieval i moderna, va pertànyer a la Casa Comtal de Barcelona, a la Casa Montcada, a la Casa Cabrera i, finalment, als Marquesos d’Aitona.

Sant Feliu de Torelló, nom vigent fins a principis del s. XX, adquirí el nom de vila en època medieval. Aquest fet comporta el dret a tenir muralles de protecció. La realitat, però, fa dubtar de la presència d’una muralla al voltant de la vila de Torelló.

Els habitants d’aquestes contrades no han estat exempts de les calamitats naturals i guerres que han afectat el territori durant els més de mil anys d’existència: l’expansió territorial cap a Mallorca i València, amb la bonica història de la pubilla de Puigbacó; la pesta bubònica medieval i els masos rònecs; les revoltes remences, amb la seva reivindicació social; la Guerra Civil en temps de Joan I; la Revolta dels Segadors, amb l’ennobliment de la família Parrella; el bandolerisme del s. XVII, amb la quadrilla de Gabriel Torrent de la Goula (a) Trucafort; o la Guerra de Successió, amb l’efímer ennobliment dels Puigdassalit, en serien alguns exemples.

Les tres guerres carlines del segle XIX varen deixar una forta petjada a la vila, dividida entre els partidaris i detractors de l’absolutisme i el liberalisme: fortificació d’alguns sectors de la població, incendi del Tint dels Pujol, contribucions i allotjaments constants dels dos bàndols, presència de la casa reial carlina, presència dels capitostos carlins i generals liberals, Savalls i Martínez Campos…

Al segle XX, la Guerra Civil va marcar doblement les població. La insurrecció militar colpista pretenia posar fi a la Segona República i establir un règim totalitari. El fracàs de la insurgència a Catalunya obrí les portes a un procés revolucionari, en certa manera incontrolat, que encapçalaren les ideologies llibertàries (CNT-FAI) i/o marxistes (POUM o PSUC). Torelló, com a conseqüència de la Revolució i del resultat final de la contesa militar, tingué desenes de víctimes. La repressió, l’exili i el silenci s’imposaren durant una llarga dictadura.

Els fets bèl·lics marquen i condicionen les èpoques, però els pobles tenen un dia a dia que els manté vius. Torelló, un poble no gaire afortunat des del punt de vista agrícola i ramader, fins a la introducció del conreu de la patata i la cria de bestiar estabulat, ha hagut de trobar en l’enginy dels seus habitants un modus vivendi que els permet crear riquesa i assolir un nivell econòmic més o menys homologable al de les democràcies occidentals europees basades en l’economia de mercat i les teories socialdemòcrates.

El Torelló medieval tenia una economia de subsistència basada en l’agricultura i una incipient artesania. Als segles XVI, XVII i XVIII es consolida el model preindustrial basat en el treball de la llana i dels paraires que el gestionen.

L’arribada del cotó i la transformació dels vells molins fariners en grans filatures, implantada durant el segle XIX al costat del riu Ter, significà un gran canvi social. El vell artesà dóna pas a l’obrer/obrera de fàbrica. La Revolució Industrial arribà també a la Catalunya interior. Fàbriques i colònies com Can Blanc, Can Casarramona, Cal Feyner, Can Tarrés i la Coromina, al terme de Torelló, i, Fabra i Coats, Vila-seca, La Mambla, el Pelut, Conanglell i la Farga Lacambra, als termes veïns, configuraren una regió fortament proletaritzada. No cal dir que l’arribada del ferrocarril l’any 1879 afavorí clarament aquest desenvolupament industrial.

Aquesta industrialització basada en la filatura del cotó no fou l’única transformació de la vila. Una bona part dels paraires, teixidors i filadors, menestrals als s. XVII i XVIII, canviaren llur ofici per dedicar-se a la torneria de fusta i banya. Aquesta indústria artesana es convertí en un veritable fet singular i ha perdurat fins a l’actualitat. Els vells tallers artesans amb torns de ballesta del casc antic han donat pas als tallers petits, mitjans i grans que, amb màquines automatitzades i robots i controls numèrics subministren productes tornejats en un mercat globalitzat.

El present industrial de la vila, però, ja no és la filatura de cotó ni la torneria de fusta. Actualment és el sector metal·lúrgic el capdavanter. L’enginy emprenedor d’alguns convilatans a finals del segle XIX va donar pas a unes incipients indústries de l’embotició del metall. Una d’aquestes empreses, el Grup VEMSA assolí el rang de multinacional durant el s. XX. Actualment, diverses empreses conformen un clúster de taps de perfumeria que és un referent mundial.

Finalment, no tot són guerres i indústries. El Torelló contemporani és un poble ric i ple de vida cultural. Seria llarg descriure la gran quantitat d’entitats i societats culturals que han existit els darrers segles. Des de les societats corals inspirades en Anselm Clavé fins al Carnaval de Terra Endins, es podrien esmentar un munt d’entitats que han donat vida cultural al municipi.

Monogràfics de Festa Major

Torelló en xifres

0
km2
0
Habitants
0
De 0 a 14 anys​
0
De 15 a 64 anys
0
De 65 a 84 anys
0
De 85 anys i més

Relació d’enllaços d’accés a diversos informes socioeconòmics i estadístics generats i actualitzats per diverses institucions de Catalunya.

COM ARRIBAR-HI

Mitjans de transport públic per arribar a Torelló

RENFE
Tel. 93 859 03 22 (Estació de Torelló)
Horaris
www.renfe.es

Sagalés
Tel. 902 13 00 14 (Informació al client)
Tel. 93 889 25 77 (Estació d’autobusos de Vic)
www.sagales.com

Arxius relacionats
  • Horaris R3
     pdf  Arxiu PDF (304,69 Kb) – Data de publicació: 28.02.20