L'APARADOR DE L'ARXIU

ELS FETS D’OCTUBRE DE 1934 A TORELLÓ

El 5 d’octubre de 1934 es proclamava una vaga general en contra l’entrada al govern de tres ministres de la gran coalició de partits de dreta, la CEDA. Pels sectors d’esquerres i nacionalistes, aquest fet fou vist, com un greuge més del govern presidit per Lerroux que progressivament anava posant en perill les llibertats democràtiques i socials conquistades durant el període republicà.

En aquest context, el dia 6 d’octubre el president de la Generalitat Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins de la República Federal espanyola i va instar a un aixecament contra el govern de Madrid. La insurrecció fou sufocada ràpidament per una contundent resposta del govern central que va declarar l’estat guerra i va posar l’exèrcit al carrer per fer front a l’aixecament. L’efímer Estat Català, que només havia durat 10 hores, havia quedat ràpidament aïllat, sense un massiu suport de la població i amb els recels dels sectors més anarquistes.

A Torelló el mateix 6 d’octubre al vespre, l’alcalde Ramon Casacuberta Molas i la resta del consistori, donant ple suport al moviment i adherint-se al pronunciament del president Companys, van proclamar l’Estat Català des del balcó de l’Ajuntament, instant al poble “que es comporti amb l’ordre i la moderació que el bon nom del poble reclama”.

Tanmateix, les notícies de la rendició de Barcelona el dia 7 d’octubre i la imminent arribada de l’exèrcit, van crear un atmosfera de malestar i inquietud i propiciaren petits aldarulls al poble. Segons relatava “La Gazeta de Vic”, la confusió al poble era bastant generalitzada i des d’alguns sectors es va intentar bloquejar les entrades al poble; es van talar arbres per impedir la circulació, es van requisar vehicles i es va inutilitzar la via del tren al seu pas pel pont del riu Ges.

El dia 9 d’octubre a la tarda va tenir lloc l’entrada del terç de l’exèrcit a Torelló, pel cantó de Manlleu. Segons informava el setmanari “Torelló”, l’exèrcit que estava format per 160 soldats del terç i unes quantes parelles de la Guàrdia Civil, va prendre el poble d’una manera ràpida i sense rebre resistències. En l’operació, hi va haver una víctima mortal, Anton Masramon.

Una vegada ocupat el poble, es va ordenar la reparació dels desperfectes a les vies de comunicació, la requisa d’armes i el retorn al treball per l’endemà. L’alcalde, Ramon Casacuberta, així com la majoria de regidors van ser destituïts i empresonats. Al seu lloc es va crear una Comissió gestora, amb només 4 regidors, encapçalada per Fortià Pujol i Ordeig. Progressivament, es van anar clausurant partits i locals d’entitats d’esquerra.

La repressió dels fets del 6 d’octubre, suposà l’empresonament dels membres del govern de la Generalitat, diputats, alcaldes i regidors que havien donat suport a la causa. Els ajuntaments i les institucions de govern foren intervingudes i l’Estatut de Catalunya suspès; en definitiva, la desarticulació del grau d’autonomia que les institucions catalanes havien aconseguit fins al moment i que no es tornaria a recuperar fins el febrer del 1936.

Més detalls sobre els esdeveniments de l’octubre del 1934 a Torelló es poden trobar a la premsa local i comarcal de l’època; “Torelló 1931-1975. Estudi històrico-sociològic d’un poble de la Catalunya interior” de Ramon Pujol Basco; “Experiències històriques. Els fets d’octubre de 1934 a Torelló” d’Eudald Vila; “Mossen Lluís Brugaroles i Ventulà, compositor i organista” d’Antoni Camprodon; així com els treballs de Tilbo sobre el bienni negre.